Ja som aquí,
Ja hem arribat,
Rockford s’ha acabat.

Un cop el cotxe cobrat,
els dipòsits recuperats
i tot empaquetat,
amb la paqui* vem volar.

Ja som aquí,
Ja hem arribat
i estem molt il·lusionats.

*PIA Airlines

Anuncis

Ja tornem a ser a Rockford. T’esperes sentir alguna coseta quan tornes a un lloc on has passat un any de la teva vida, però Rockford no ens ha despertat res a les nostres panxes, això vol dir que la decisió de marxar d’aquí, ha estat la correcta.  Aquests dies aquí ha plogut a bots i barrals, han caigut llamps que han trencat arbres, i fa una xaforgor impressionant, però això a nosaltres ja no ens afecta. Estem en un hotelet, més aviat curiós a l’artèria comercial, i anem fent les gestions que ens quedaven pendents: recollir les cartes, vendre el cotxe, cobrar dipòsits, tancar el compte del banc, etc…I de moment, el nostre gran èxit ha estat: Vendre el cotxe en 24 hores!!!! Olé, olé, olé…si és que el nostre Buick del 2002 amb 195.000 milles és un campió! Ara cal entregar-lo, i cobrar la resta de diners!

El cotxe venut. El campió que ha aguntat tot el viatge...16.000 Km.

 

Patètic muntatge per fer diners.

Rushmore

El famós” Hot Spring” que tots hem vist alguna vegada per internet és Real. Yellowstone és famós per les seves  piscines d’aigua bullint amb una gran gamma de colors, i els “Geysers” que van explotant al llarg del dia.

Entre “Geysers” i “Hot Springs” vem veure tot tipus d’animals: cèrvols amb banyes gegants, àguiles de coll blanc, “coyotes” i el BÚFAL amb el qual ens vem topar mentre caminàvem i que gairebé va provocar un atac de cor a l’Estany. L’únic que ens va faltar per veure va ser el famós “Oso Yogui” (també anomenat Grizzly o Gris).

El tema va de transports

Bici: Després d’haver fet una tria errònia pel que fa al mitjà de transport per visitar San Francisco vem decidir fer una ruta assequible, i creuar el Golden Bridge.  Mooolt millor.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ferry: Acollits per un israelita a Okland, vem tenir l’oportunitat de creuar la Bahia de San Francisco amb ferry, i vem poder veure aquesta meravellosa ciutat des de lluny.

Tramvies, Car Cable i tots els mitjans de transport estaven disponibles pels habitants d’aquesta ciutat que està contruïda sobre turons.

San Francisco és una altra història.

Després de conduir un muuuunt d’hores, creuar el death Valley (Vall de la mort), un desert on ens moríem de calor, vem arribar a Yosemite, on feia un freeeed. Naturalment, com tots aquests parcs megaturístics, no hi havia lloc per acampar, i vem haver d’optar pels boscos de l’exterior. Ben valents vem triar un càmping que estava al mig del bosc i no tenia caixa per guardar el menjar…però nosaltres vem pensar: “Va, és igual, només és un nit, i podem deixar el menjar dins el cotxe”. Muntem la tenda, etc…i l’Estany comença a llegir el diari informatiu del parc on posa instruccions específiques per evitar l’apropament dels óssos:

No deixar menjar a la vista; no deixar les neveres a la vista perquè les reconeixen; no deixar menjar ni estris de neteja dins del cotxe; i només ens recordaven que si no havíem seguit alguna d’aquestes precaucions, els ossos ens podien destrossar el cotxe o, simplement citiar. A poc a poc els valents es van anar fent petiiiits, i més petiiiits i el colmo va ser quan van veure un cartell amb dos ossos fotografiats on posava quelcom com “Aquest noi ens vénen a visitar sovint per la zona”. Ens va faltar temps per marxar i buscar un altre càmping, aquest cop sí, amb caixa de menjar.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Vem dormir a tot luxe a l’Hotel Casino Riviera, amb piscina inclosa. Ens van convidar a sopar gratis al buffet perquè ens vem fer socis del club Riviera. I després ens vem gastar els diners del sopar jugant a les màquines, la ruleta i el Black Jack! Ho vem predre tot!

Las Vegas és un miratge de cartró pedra, una gran mentida on tot el que està prohibit arreu d’EEUU està permès a Las Vegas.

Aquí al Gran Canyon tot és gegant: fa 460 km de llarg, 1,5 km de profunditat i trigues entre 4 i 5 hores amb cotxe del North Rim al South Rim. Tot és tant i tant gran que fins i tot les banyes del cèrvol que ens hem creuat aquest matí són espectaculars.

Després d’una visita ràpida a la part Nord, vem decidir anar cap a la zona turística, el Sud. Aquí, en contra de totes les prediccions, ja que s’ha de reservar el càmping amb 4 mesos d’antel·lació, estem fent acampada lliure i gratuïta als límits del parc. Hem triumfat!

Qui ho anava a dir però aquí, a la zona dels parcs més excepcionals, també hi ha monzons! Pluja, trons i llamps a qualsevol hora. De sobte, es tapa el sol, apareix un núvol gegant, i PAM! Amb dos segons, vas tot xop i tens tota la tenda plena d’aigua. Cal dir que no havíem posat el toldo de la tenda.

Sort que no fa massa fred!

 

Durant 4 dies vem compartir cotxe, tenda, àpats i companyia amb el Mr. Quil·li, un molt bon amic de l’Estany. En  Quil·li ens va colar en un curs per a professors internacionals….a pensió completa, va intentar convéncer-nos que el Fresbee era l’ESPORT, i finalment vem dormir en un hotelet amb una oferta de 2×3, paguen 2 i dormen 3 d’estranquis.

Un cop el vem deixar a l’aeroport d’Alburqueque vem tornar cap a Arizona i vem acabar de celebrar el 4 de Juliol veient un rodeo, envoltat de Navajos, mirant els focs artificials i  menjant Navajo Burgers.